Educació emocional: Alternatives al «No»

L’educació emocional consisteix a criar els fills sense recórrer als càstigs, els crits o les amenaces que sovint entelen la seva relació amb els pares. Aquesta forma d’educació es basa en conèixer i entendre els fills, oferir-los estabilitat, entaular un diàleg constant amb ells i evitar el càstig i el «No» amb què moltes vegades els responem.

Abans de dir-li «No» a un infant, convé fer una reflexió i donar resposta a alguna d’aquestes preguntes: per què demana el que demana?, és un mer caprici o amaga una necessitat?, és una manera de cridar l’atenció?; i la més important de totes: quin exemple li hem donat anteriorment?

És a dir, si un menor de 8 anys ens demana insistentment un mòbil, el nostre primer impuls és dir-li que no, però què hi ha darrere d’aquesta petició? Pot ser que ens estigui veient contínuament enganxats als nostres telèfons i vulgui seguir el nostre exemple?

Educació emocional: Què podem fer per evitar el «No» constant?

1. Crear un ambient segur per a l’infant on res corri el risc de trencar-se si vol jugar i on pugui tenir certa llibertat de moviment. Si no és possible perquè estem fora de casa, en lloc de dir-li «No toquis això», podem reconduir la seva activitat; per exemple, podem tenir preparada una lectura adequada a la seva edat que l’entretingui i dir-li frases motivadores relacionades amb la lectura. Així podrem evitar que vulgui córrer o saltar sense necessitat de dir-li que no ho pot fer.

2. Ser flexible amb certes demandes dels nostres fills i adoptar una actitud dialogant amb ells. Per exemple, podem cedir en el fet que juguin 5 minuts més abans de sopar si a canvi ajuden a parar taula.

3. Ser didàctics i oberts al diàleg. Si la petició de l’infant és deguda únicament al fet que vol cridar la nostra atenció, li hem de dedicar uns minuts en què li puguem explicar per què el que ha demanat o fet per cridar la nostra atenció no és adequat. És molt important ser didàctics. A més, explicar el perquè de les coses o de les normes de la casa és també una bona manera d’esquivar el «No».

No obstant això, el més important és que sempre, sempre, prediquem amb l’exemple per tal de promoure l’educació emocional i no confondre els nostres fills, perquè els infants aprenen el que veuen a casa, de manera que l’educació comença moltes vegades en les mateixes accions dels pares.

L’educació emocional és la base de l’aprenentatge positiu. Per aquest motiu, amb el nostre mètode d’aprenentatge ensenyem als infants a aprendre per ells mateixos superant la por al fracàs, a ser més autònoms i responsables, i sobretot a tenir una actitud positiva envers l’aprenentatge.

A Kumon som conscients de la inquietud amb què les famílies us esteu plantejant com gestionar l’aprenentatge dels vostres fills de cara al nou curs escolar i també que és molt important que no deixin d’aprendre. Contacta amb el teu centre Kumon més proper.