Carlota Boada: «Vaig decidir fer un canvi radical a la meva vida professional»

set 2019
Vaig decidir fer un canvi radical a la meva vida professional
Carlota Boada va apostar per obrir un centre Kumon. Avui dirigeix la seva pròpia empresa i té 172 alumnes, tres assistents i moltes ganes de continuar creixent amb Kumon.

Trobar una carrera que sigui tant financerament com socialment gratificant pot ser un desafiament. Carlota Boada, directora del centre Kumon Barcelona - Sant Pau, ho va aconseguir amb Kumon. Després de 18 anys exercint com a periodista, fa 7 anys va apostar per obrir el seu centre. Avui dirigeix la seva pròpia empresa i té 172 alumnes, tres assistents i moltes ganes de continuar creixent amb Kumon.

Convençuda dels beneficis del mètode, va ser, a més, l’orientadora dels seus dos fills, exalumnes de Kumon Matemàtiques i Kumon Lectura. «Ser mare Kumon m’ha ajudat a empatitzar amb els pares i a aconsellar-los millor sobre com enfocar els deures a casa», comenta.

Un canvi radical

P: Quina va ser la teva motivació per obrir una franquícia Kumon?
R: Vaig decidir fer un canvi radical a la meva vida professional i, després de 18 anys dedicats al periodisme, apostar per treballar en allò que sempre m’havia agradat: l’ensenyament. Kumon va ser l’oportunitat de poder formar-me, treballar amb infants de totes les edats i créixer en aquesta faceta professionalment.

P: Explica’ns breument el teu recorregut per Kumon.
R: Vaig començar un mes de setembre i des de llavors el meu centre ha anat creixent de forma progressiva. Actualment treballen amb mi tres assistents. Han canviat moltes coses des de l’inici; l’aspecte físic de l’aula, per exemple, però sobretot les nostres prioritats quant al focus de l’orientació diària. La formació ha estat clau, també perquè tot l’equip adquirís eines d’orientació cada vegada més específiques. L’objectiu és decidir què necessita cada alumne segons el punt del material en què es troba per desenvolupar les capacitats que ha d’adquirir i que continuï avançant en la seva autonomia i autodidactisme.

P: Com recordes els primers anys del centre?
R: Recordo dos sentiments contraposats. D’una banda, la inseguretat i el respecte de qui inicia una nova etapa professional i, d’altra banda, satisfacció personal i molta il·lusió per fer-ho tan bé com sigui possible. Alhora, també hi veia moltes possibilitats de creixement personal i professional.

P: Com veus els teus propers anys al centre?
R: M’imagino amb més experiència (espero) i coneixement per donar suport als meus alumnes d’una manera cada vegada més eficaç. També vull tenir més alumnes avançats (treballant per sobre del seu nivell escolar) amb autoconfiança i estratègies per poder resoldre els exercicis per ells mateixos.

Aprendre dels infants

P: Explica’ns, què és el que fa que el mètode Kumon sigui tan especial?
R: La individualització d’una banda i el material en si de l’altra. Durant aquests anys de formació contínua he descobert que el material presenta totes les pistes necessàries perquè els alumnes desenvolupin l’hàbit de pensar, reflexionar i decidir la millor solució, i això els confereix autonomia per al treball i seguretat en ells mateixos per a totes les facetes de les seves vides.

P: Quin ha estat el teu millor moment a Kumon?
R: Recordo amb molta il·lusió i satisfacció personal quan vaig participar com a ponent en el primer Congrés Nacional a què vaig assistir, quan portava poc temps a Kumon. Per a mi va ser una satisfacció personal haver arribat fins allà i un reconeixement a l’esforç.

P: Què t’han ensenyat els teus alumnes al llarg d’aquests anys?
R: No deixen d’ensenyar-nos i de sorprendre’ns. El que destacaria és que si t’atures a observar com resolen el material (com resolen un contingut concret, on tenen dificultats o què saben fer i què més poden fer), descobreixes el seu potencial i llavors aprens també com desenvolupar el seu aprenentatge. Si t’hi fixes bé, ells et mostren el que necessiten del seu orientador.

P: Amb què et quedes del que els has ensenyat tu?
R: Amb les cares de satisfacció dels alumnes quan s’adonen que han aconseguit un repte que creien molt difícil o irrealitzable. És increïble. A més, també dona als alumnes estratègies per pensar per ells mateixos sense por al fracàs.

Un toc personal:

P: Què fas en el teu temps lliure? Alguna afició, esport o voluntariat que ens puguis comentar, o algun triomf?
R: M’agrada llegir i també pintar. Participo en una comunitat d’artistes en què fem exposicions i compartim inquietuds artístiques.

P: Els teus fills fan Kumon? Si és així, explica’ns breument l’experiència de ser mare i orientadora dels teus fills.
R: Van fer Kumon els dos; matemàtiques i lectura. Ara són grans. Ser mare Kumon m’ha ajudat a empatitzar amb els pares i a aconsellar-los millor sobre com enfocar els deures a casa.

P: Alguna cosa que hi vulguis afegir?
R: Em satisfà mirar enrere i veure tot el que hem canviat des que vam començar. Mai no es deixa d’aprendre per ensenyar millor, i això és un motor de motivació diari.

Avui dia, molts professionals motivats que busquen un canvi de carrera gratificant se senten atrets pels rols empresarials, en què la llibertat de prendre les seves pròpies decisions pot oferir nous desafiaments i ajudar-los a fer les seves vides més flexibles.

Si, com la Carlota, desitges créixer professionalment amb Kumon, contacta amb nosaltres.