Sol·licita teu test de diagnòstic

Luce Redondo de Haro

Luce Redondo de Haro

Centre Kumon València - Jacinto Benavente

«Quan jo tenia 7 anys, la meva mare va apuntar el meu germà Mario al programa de Matemàtiques de Kumon. En aquell temps, els dilluns i els dimecres a la tarda jo anava a una acadèmia de música a aprendre a tocar la guitarra. Després d’estar diversos mesos veient com el meu germà progressava a Kumon, li vaig demanar a la meva mare si jo també m’hi podia apuntar. I així ho va fer: un dia em va dur al centre Kumon del carrer Jacinto Benavente, i allà em van fer un test per veure per quin nivell havia de començar.

»A partir d’aquell dia, vaig començar a anar al centre Kumon cada setmana. De seguida em vaig adaptar a la manera en què volien que els nens treballéssim. Havíem de ser capaços de fer un quadernet de 10 fulls en el menor temps possible i amb el menor nombre d’errors. Vaig començar en el nivell 2A. Aquest estava molt per sota del nivell en què jo treballava a l’escola, així que els primers nivells van ser fàcils. Avançava ràpid i no tenia la necessitat d’estar-m’hi molt de temps al dia, ja que els quadernets no tenien cap mena de dificultat. Sumar, restar, multiplicar i dividir… No ho veia gens complicat, i vaig començar a pensar que el programa no seria tan difícil com jo m’havia imaginat.

»Però m’equivocava: vaig començar a treballar amb fraccions i al principi no em va costar gaire, però després vaig haver de començar a manipular-les, sumar i restar, multiplicar i dividir. Aquí va ser quan va començar a ser un veritable desafiament pel qual havia de treballar cada dia per superar-me i avançar. Hi havia vegades en què volia rendir-me, abandonar, deixar-ho tot i així no haver de complicar-me més, però llavors arribaven les paraules d’ànim de la meva mare i dels meus professors, m’encoratjaven a seguir, a no tirar la tovallola, i llavors jo, carregada una altra vegada d’energia, tornava amb més força i m’hi esforçava més.

»Els nivells van anar passant, i la dificultat que hi anava trobant cada vegada era més gran. Els meus professors cada vegada m’explicaven menys, i era jo qui havia de resoldre els meus propis dubtes. D’aquesta manera vaig començar a ser moltíssim més autodidacta que abans.

»Vaig arribar al nivell J i llavors vaig veure com tots aquells anys de treball i esforç no havien estat una ximpleria. Estava molt orgullosa de mi mateixa, havia aconseguit i superat els nivells de tots els meus professors, amb la qual cosa quedàvem els exemples i jo per resoldre els meus dubtes. A partir del J, cada vegada que passava de nivell era una festa. Eren nivells molt costosos, que a més s’ajuntaven amb tots els meus deures escolars. A poc a poc vaig anar avançant. Els nivells K i L em van costar menys, però quan vaig arribar a l’M em veia incapaç de seguir. Estava esgotada i no em veia amb les forces necessàries per enfrontar-me als nivells següents, i llavors la meva mare i les seves paraules d’ànim van tornar, els meus professors em van fer veure que, si ho deixava llavors, em penediria la resta de la meva vida. Estava a un pas de ser concloent, és més, en Santi (el meu professor) i jo havíem calculat que em quedaven uns 8 mesos més o menys per acabar tots els nivells del programa.

»Així que, traient forces d’on no n’hi havia, em vaig enfrontar als últims nivells. Avançava a poc a poc, hi havia setmanes en què no avançava; em costava molt seguir el nivell que m’exigia el programa. Però per fi va arribar el dia en què vaig fer el test de l’O. Va ser un test complicat i estava espantada; no em veia capaç de superar-lo, però ho vaig intentar.

»Recordo que, després d’acabar-lo, mentre en Santi el corregia, no podia parar de moure’m, estava nerviosa, no sabia com m’hauria sortit. I al final, després de 7 anys de dur treball, va arribar el dia en què la meva foto estava en el nivell O. Va arribar aquell dia que tant havia somiat. Era alumna concloent. Havia acabat tots els nivells del programa de Matemàtiques de Kumon.

»És impossible dir que Kumon és fàcil. El que sí que es pot dir és que, amb força de voluntat i constància, es pot superar.»